Tot va començar un dia gris de tardor amb temperatures d’estiu. L’aire i els arbres entonaven una cançó plena d’energia per recordar la seva presència a la població, alhora que amenaçaven amb espantar a cops de branca a tot aquell que s’interposés al seu camí. Mentrestant, la pluja havia concedit una treva abans que prengués més força i acabés amb la seva tasca de buidar carrers, i la ciutadania havia aprofitat el moment per enclaustrar-se als centres comercials i esdevenir víctimes de la mossegada fatal del zombi del consumisme compulsiu. La reina dels ruscos estava més que satisfeta per la collita de pol·len pecuniari del qual n’extrauria la mel que cegaria als seus súbdits.
Un d’aquests abellots era un comptable que, al igual que la pluja, havia decidit fer un breu descans no per afavorir la seva salut, sinó la de la seva despensa, la qual portava diversos dies protestant perquè tenia gana. No es coneixia cap detall sobre la seva edat, ni tampoc sobre la seva personalitat, i molt menys de les seves aficions, si és que tenia alguna a més de quadrar els comptes de l’abella reina per tenir-la contenta, amb independència de que el dia menys pensat la mort vestida de pardal l’arrossegaria fins al seu niu. Sobre quin seria aquest dia tampoc se sabia res, perquè cada hora de la seva vida pensava menys, i cada pensament seu era més improductiu.
Després de alleugerir la massa de la seva bitlletera, va decidir anar a prendre una tassa de sucre amb aigua bruta amb gust de cafè a L’Estel dels Dòlars. Com que no tenia diner en efectiu, va intentar pagar amb la seva tarja de crèdit, i quina va ser la seva sorpresa quan li van denegar perquè no podien identificar-lo amb el seu carnet. En conseqüència, va iniciar-se una petita disputa sobre qui tenia la raó, que va finalitzar quan algú va extendre un mirall alhora que en to burlesc exclamava «vostè té encara menys cap que aquesta situació. No torni fins que no hagi trobat el seu cap!» . La derrota i el descobriment van ser tan humiliants que el cos decapitat va decidir tornar a casa i jeure. Mentrestant, una mosca moria esclafada sobre el mirall.
Continuarà…
Deja un comentario